Hem estat un curs juntes, fent feines diferents però dins d’un
mateix Departament, el d’orientació educativa. Jo com a tutora de la USEE
(futura SIEI) i tu com a tècnica d’Integració Social.
I per què escric això en aquest bloc? Doncs perquè el seu
objectiu és explicar-hi aspectes que fomentin la inclusió. I tu, Ariadna, ensenyes
molt sobre inclusió als alumnes de l’institut, i de la forma més natural
possible, sense haver-ho d’explicar en paraules, sinó que ho fas amb fets. Ets
invident, i això significa que et desplaces amb bastó, que utilitzes l’ordinador
per fer moltes de les teves tasques i que en ocasions escrius en braille
(poques, perquè la majoria de coses, com ja he dit, les fas amb l’ordinador).
Fent tot això demostres que les persones han de lluitar per aconseguir els
objectius que es proposen.
Avui, malauradament, ens has dit adéu, perquè el projecte de
què tu formaves part s’ha acabat. Amb aquest text et vull agrair el que m’has
ensenyat a mi, als altres companys i als alumnes, però sense dir mentides. Potser
algunes coses no les has pogut fer igual que jo o un altre company, i de mica
en mica has anat adaptant la teva feina a les teves possibilitats (que són
moltes), però això no ho fem tots? Jo tampoc puc fer la feina igual que la persona
que hi havia abans, i segurament qui algun dia em substitueixi ho farà
diferent, sempre buscant i enfortint allò en què és millor. Algunes coses no
les has pogut fer, però altres les has fet molt bé, i quan has vist que alguna
cosa no la podies fer com creies adient has demanat ajuda.
El proper curs sembla que no hi seràs, perdrem un gran
referent de la inclusió al centre, però parlarem de tu i explicarem als alumnes
tot el que hi feies i com ho fèiem. Segurament et convidarem a venir, i si pots
ho faràs tu mateixa.
Que tinguis sort i puguis continuar treballant per la
inclusió!